diumenge, 15 de febrer de 2015

                1era CURSA CONTRA EL CÀNCER 2015 A PORQUERES

Ja torno a ser aquí, després d’uns mesos tenint-ho abandonat.

Ha set la primera cursa de l’any després de deixar el 2014 amb bones sensacions i amb ganes de més! No sabia si fer-la, però diumenge vaig decidir-me i a les 9 del matí vaig anar cap el pavelló de Porqueres a inscriurem. Sort que hi vaig anar aviat perque a les 10 encara hi havia persones que s’estaven apuntant, i la cursa que havia de començar a les 10 es va aplaçar uns minuts.

 


Per fi ens indiquen que ens posem a la sortida, els que la feiem corrents ens posavem a davant i la gent que caminava cap a darrera.
Ens donen la sortida i comencem, els primer km amb alguna pujada no hi ha res marcat -cap km- sort que portava el Garmin -rellotge- i l'Strava. Al terra hi havia alguna fletxa.

Es feien dos circuits de 5 i 10 km. Veig que arribavem en un desviament hi un voluntari deia alguna cosa asseyalant cap a l’esquerra i la dreta. Jo, com que el tinc a uns metres lluny, no l'entenc i vaig cap a l’esquerra on tothom hi va, i sort que no vaig molt lluny i pregunto a una voluntaria (sort que hi era) si era la de 5 km i em diu que no, aixi que pujo i vaig cap a l’altre direcció on trobo el voluntari i em diu que els 5 km era la direcció a la dreta. Sort que toca una baixada. Miro el rellotge i només porto 2 km. Més baixada. Així em puc recuperar de la pujada. Arribo en un revolt i toca pujada. A davant, a mitg o més km, tenia un nen petit, giro a la dreta per una pujada de terra molt curta pero “matona” un cop a dalt veig dos baixades, no veig el nen i cap senyal, decideixo anar a l’esquerra baixo una mica però no veig cap senyal i pujo. Sort que veig un noi que acaba de pujar i li explico i decidim anar per la dreta i, uns metres mes avall, veiem una mena de senyal i em quedo mes tranquila. Tota l’estona anem baixant.

Per fi veig el pavelló de Porqueres, (SORT D’AQUELL NOI) i l'speacker pel megafon diu <<amb el dorçal 58 arriba la primera noia dels 5km!!>> Jo estava ALUCINANT. Em pregunta el nom i el temps que he fet. De seguida truco a la meva germana per dir-li la notícia i que vinguessin (a més a més, era la primera cursa que he anat sola).  Pocs minuts més tart arriba la segona noia i la felicito. Ens esperem quasi una hora per recollir els diplomes. Són moments de nervis.

El final vaig quedar segona perque una noia va arribar primera, però es va confondre de reccorregut i en comptes de fer la de 10 (que és la que s'havia apuntat) va fer la de 5km.


Començo l’any molt bé, amb moltes ganes i amb un “xute” d’adrenalina!!!!








video

dilluns, 16 de juny de 2014

CURSA A L'ALBA

En primer lloc demano disculpes per el retard per aquest post.  ( el temps passa ràpid ejeeje).

No tenia pensat fer-la, però en no fer la de Sant Gregori una setmana abans vaig desidir en apuntar-m'hi. i va ser especial no per el temps, ni per el resultant ( que tampoc em puc queixar) és perque vaig conèixer els companys corredors i de Twitter.
Diumenge em desperto a les 7 del matí i faig una mica el "ronso" i em canvio, esmorzo i ja són les 8:00 del matí així que amb el meu pare ens dirigim cap a Salt, a la picina municipal on anant cap allà conec primer el meu company de Twitter en Tapi , que em saluda. sort que em saluda si no, no l'hagués conegut, agafo el dorçal i per radera m'apareix un altre company de Twitter en Joaquim, em quedo  parada, em sorprenc (quina vergonya jajaj) vam estar parlant una estona. Al cap d'una estona apareix un altre company de Twitter l'Ernest que no corria, però feia fotos, ( molt bones és un crac!). A les 9 comença la cursa, com sempre nervís que se'm passen de seguida.
                                          foto: Ernest Alenyà ( gran foto)
Els primers 2/3km són d'esfalt i baixada quina sort. Comença el camí de terra i fins el km 8 no el deixem. El camí no és tan dificil per mi, deu ser per que entreno per l'estany de banyoles que és molt semblant només que no hi ha l'estany ejjee.
Hi ha alguna petita pujada cap el km 5 i 8 més o menys. En el kilometre 7 em trobo a un senyor davant meu ( aproximadament deu tenir uns 70 anys..) i deu ni dor com tira! cada cop que l'estic apunt d'atrepar-lo l'home fa un spring i s'allunya, deu fer canvis de ritmes. L'última rotonda decideixo fer un spring com estic fent a les curses d'aquest any. A l'arribada no aconsegueixo passar el senyor, però si que passo a un altre home. Després vaig a fer cua per agafar l'aigua i l'entrepà de llonganissa mmm... que bo. Em donen la camiseta i em quedo parada és la mateixa que la de 10km esports parra, em pensava que en seria una de diferent, però dos no fan mal. I vaig cap a casa. Una bona dutxa i cap a la platja!.










15 de 32 noies ( no esta malament)
151 de 191 corredors.
47 minuts.

La meva proxima cursa és el 12 de juliol (EL CRIT DE MONT-RAS) és la meva primera de muntanya i a sobre és de nit!!!! ( sí. estic loca jaaj).


moltes gràcies esper-ho que us agradi.

dimarts, 29 d’abril de 2014

10KMgirona millor marca!!

CURSA 10 KM GIRONA ESPORTS PARRA

Increible, emocionant,al·lucinant...Són les emocions que vaig sentir en creuar la meta el diumenge passat, de fet encara les sento. Primer de tot vull donar les gràcies en els meus companys de Twitter l'Ernest i en Joaquim (i els altres que no hem parlat tant, però també són una font d'inspiració per a mi), que m'han recolzat, ajudat i animat! Així que Gràcies nois!


Dissabte, la setmana m'havia passat ràpid com que dilluns tenia festa.... A la nit em costa d'adormir-me princilpament per els nervis.. ( els nervis... sempre en tindré abans d'una cursa) Quant estic apunt d'adormir-me, comença a caure un ruixat i un altre cop els nervis i dubtes... 
Sona el despertador a les 7( més fort que mai.. la nit anterior vaig pujar el volum i em vaig passar.. ejeje). M'aixeco i agafo la roba que havia preparat la nit anterior, miro la finestra i (uff) fa sol, faig suc de taronja i menjo un plàtan, vaig al lavabo per no tenir sorpreses a la cursa. Són les 8:15 i amb la meva mare, la meva germana i les dues gosses anem direcció a Girona. El camí se'm fa etern. 
Aparquem el cotxe i a la plaça de l'hotel Carlemany, ja hi ha tot l'abituallament que agafaré després de córrer. Tot té bona pinta. 
                                               esperant per la cursa 
Tots els corredors ens col·loquem en els calaixos corresponents per la sortida. Quins nervis: 5 minuts i ja comencem! És una mica agoviant tots apretats. Sona la sortida i saludo a la meva germana que és a uns 200 metres gravant-me amb la Go Pro. En uns 400 m em trobo a la meva marem, la saludo i passat 2,3 km no les torno a veure. (sort d'elles que em fan fotos xules i em graven!) 

Els primers 3 km em passen ràpids, però veig a un noi que ja s'ha de parar i recolzar-se a la paret... Una de les coses bones de la cursa es que han innovat la senyalització els dels esports parra: cada 100m, un con i 500m, un con lluminós. Els km es veien molt bé! Els felicito! En el km 5,3 hi trobo l'avituallament. Agafo una ampolla d'aigua sense parar-me i decideixo fer 2 o 3 glops, per que no agafar flato ni rampes. Ara bé, lo dur del km 5,3 i del 8 que, aproximadament és del pont de Fontajau fins al Wala, és la RECTA amb una mica de pujada, que per sort no la vaig notar gaire, (deu ser la bici el·líptica que la tinc programada per pujades). 

Després toca baixada, però no forço i, ja que no sabia si hi hauria una pujada, vaig resarbant. Em noto que vaig be, les cames cançades, però be, no miru el rellotge -mai ho faig- vull que sigui com una sorpresa i sí que ho va ser!! En el km 9,6 el miro i veig 50,2 minuts i jo...: No. No pot ser. Es deu haver parat i el torno a mirar. Que extrany... Ja veig l'arribada i desideixo fer un spring (es veu que ara m'ha donat per fer spring en el final). La gent animant-me en els ultims metres, veig a la meva mare que es queda amb cara de sorpresa per el temps que faig. Aixeco les mans, no m'ho crec 53,8 minuts el meu rècord!! 
                                                   53,8 minuts!!! increible!!
Deixo el xip (m'ha agradat el xip), agafo una Acuarius, maduixes, suc de taronja, aigua i uns quants llogurts. Tot en una bossa. I anem cap a casa a dutxar!



Gran cursa, molt bona senyalització, els voluntaris animant i l'abituallament final un 10! 
                                          78/186 noies i 613 de 843 runers!                                        


                                     19/78 noies de la meva categoria f10



video
                                     video de l'arribada 






ESFORÇ,SACRIFICI I CONSTACIA! I LA RECOMPENSA JA LA TENS!! 

(PIT, SENY, I COLLONS!!) 

divendres, 11 d’abril de 2014

Cursa del bombers, Girona

Una setmana abans ja tenia pensat anar a veure el recorregut de la cursa per coneixer-lo i poder-m'hi familiaritzar. També vaig pensar un plà per com la meva germana, la Cristina, em podia gravar un mini documental de la cursa. Per mala sort, no vaig tenir oportunitat d'anar a fer un "tomb" per al recorregut.

El dilluns de la setmana de la cursa, ja notava els nervis per participar. Aquests em produien uns pensaments com: em sortirà bé la cursa? acabaré ultima?...

Dia abans de la cursa: Vaig anar a dormir amb nervis i em va costar agafar el son. 

Diumenge dia 30 d'Abril, em sona el despartador a les set del matí, quina son. Miro les xarxes socials i vaig a canviar-me silenciosament per no despertar a ningú. Surto a fora al jardí per mirar el temps que fa. Plou... Buf! Primera cursa del 2014 plovent. Sort que no plou tant, penso. A les vuit i mitja desperto a la meva germana i al meu pare per anar cap al parc de bombers aviat. I a les nou i quinze arribem al parc de bombers i anem a buscar el meu dorsal, el 10. Després, em donen una bossa del Wala amb diferents obsequis a dintre (llaminadures, un buf, una llibreta...) Quina il·lusió! Ara sí que em venen els nervis de debó, ara ja no em puc fer ENRERA!




A les nou i mitja surten els més menuts, els hi plou. Després surten els a tres quarts de deu, els de la categoria mitjana. Finalment, quan queden cinc minuts per les deu, ens avisen diguent que ja ens podem col·locar a la línia de sortida. Augmenten els nervis i començo a fer salts per engegar el cos.  Per sort no plou. I si plou, ni noto la pluja.
Entre mig dels participants, sona la sirena. Una sirena de bombers que xorda, però que deixa clar que ara és l'hora, l'hora de la veritat. Els nervis es passen, comencem a córrer, passo pel costat de la meva germana i continuo el meu camí.
Em sento bé i els nervis han marxat. A la que sortim de la zona esfaltada, comencen les pujades. Deunidor quins desnivells! Haig de dir que ha sigut divertit: pujar i baixar trapitjant fang com un nen petit amb una joguina que li acaben de regalar. Una de les pujades, l'ermita de Sant Roc, molt dura... Veig més d'un corredor a davant meu que deixen de córrer i desideixo caminar una mica per descansar. Quan veig que els de davant meu comencen a córrer, m'hi sumo i continuo corrent.
Després de passar per pujades dures, toquen les baixades -ja ho diuen: tot el que puja, baixa-. En aquestes baixes és on millor m'ho passo ja que estic anant a "todo gas"! I M'imagino que sóc Kilian Jornet i això em dona forces per continuar la cursa. En una de les baixades, hi ha un avituallament, per fi!. Pensava que no arribaria mai! Allà, a mà dreta, un nen em dona aigua i l'agafo. El que no sé és que és oberta i com que anava de pressa, la meitat de l'aigua em cau per sobre. Sort que estic suada i molla de la pluja i no noto l'aigua freda que em cau.

Encara queda alguna pujada i baixada més, però no són tant fortes ni cansades... Veig a unes persones amb armilles fluorescents, els voluntaris, que ens animen per seguir endevant.

Per fi em sona la zona i veig que som arribant al lloc de partida. Dos policies m'indiquen el camí i segueixo endevant pensant que només em queden uns metres per finalitzar. Per això, a l'ultima recta, decideixo fer un spring, tot passant a un home i una dona. Passo l'arribada i em poso a caminar. Que bé que em sento sabent que ja tinc una cursa més per emportar-me dins la maleta de records per explicar.
L'enorabona als bombers perquè van aconseguir 730 kg
per al banc d'aliment.
Un cop paro, me'n vaig a fer cua per la recompensa: un bon entrepà de botifarra i un got amb
Aquarius. Que bo! Encara no sé d'on he tret les forces, però val la pena treure-les, si cal, de sota les pedres.

El sufriment és momentani. La glòria, eterna.

Diploma de la cursa. 1h 3min un récord de temps. 22 noia de 53.


Aquí us deixo el video que va gravar la Cristina de la sortida:

video





Benvinguts i benvingudes al meu bloc, runners!

Hola. Benvinguts/des al meu bloc esportiu.
Per començar, em dic Paula Ros Vila, vaig néixer el 18/8/1993 i sóc de Banyoles.

Vaig començar a córrer fa 2 anys, però per temes d'estudi no podia entrenar regularment i només entrenava els caps de setmana. A partir de l'any passat vaig començar a fer-ho diariament per així poder augmentar la meva resistència física fins el dia d'avui.

Curses que vaig fer:
-2012: 8a cursa de Sant Silvestre a Girona (5 km)
-2013: 17a cursa popular de Girona (10 km)
            Cursa de la dona a Barcelona (6'7 km)
            9a cursa de Sant Silvestre a Girona (5 km)

A mesura que vagi fent curses, us les aniré explicant amb alguna foto fent-vos una crònica.

Aquí us deixo el meu canal de YouTube on de tant en tant hi penjo algun video: