1era CURSA CONTRA EL
CÀNCER 2015 A PORQUERES
Ja torno a ser
aquí, després d’uns mesos tenint-ho abandonat.
Ha set la
primera cursa de l’any després de deixar el 2014 amb bones sensacions i amb
ganes de més! No sabia si fer-la, però diumenge vaig decidir-me i a les 9 del
matí vaig anar cap el pavelló de Porqueres a inscriurem. Sort que hi vaig anar aviat
perque a les 10 encara hi havia persones que s’estaven apuntant, i la cursa que
havia de començar a les 10 es va aplaçar uns minuts.
Per fi ens
indiquen que ens posem a la sortida, els que la feiem corrents ens posavem a davant i
la gent que caminava cap a darrera.
Ens donen la
sortida i comencem, els primer km amb alguna pujada no hi ha res marcat -cap km- sort que portava el Garmin -rellotge- i l'Strava. Al terra hi havia alguna
fletxa.
Es feien dos
circuits de 5 i 10 km. Veig que arribavem en un desviament hi un voluntari deia
alguna cosa asseyalant cap a l’esquerra i la dreta. Jo, com que el tinc a uns metres lluny, no l'entenc i vaig cap a l’esquerra on tothom hi va, i sort que no vaig molt
lluny i pregunto a una voluntaria (sort que hi era) si era la de 5 km i em diu
que no, aixi que pujo i vaig cap a l’altre direcció on trobo el voluntari i em
diu que els 5 km era la direcció a la dreta. Sort que toca una baixada. Miro
el rellotge i només porto 2 km. Més baixada. Així em puc recuperar de la pujada. Arribo en un revolt i toca pujada. A davant, a mitg o més km, tenia un nen petit,
giro a la dreta per una pujada de terra molt curta pero “matona” un cop a dalt
veig dos baixades, no veig el nen i cap senyal, decideixo anar a l’esquerra
baixo una mica però no veig cap senyal i pujo. Sort que veig un noi que acaba
de pujar i li explico i decidim anar per la dreta i, uns metres mes avall, veiem una mena de senyal i em quedo mes tranquila. Tota l’estona anem baixant.
Per fi veig el
pavelló de Porqueres, (SORT D’AQUELL NOI) i l'speacker pel megafon diu <<amb el
dorçal 58 arriba la primera noia dels 5km!!>> Jo estava ALUCINANT. Em pregunta el nom i
el temps que he fet. De seguida truco a la meva germana per dir-li la notícia i que
vinguessin (a més a més, era la primera cursa que he anat sola). Pocs minuts més tart arriba la segona noia i la felicito. Ens
esperem quasi una hora per recollir els diplomes. Són moments de nervis.
El final vaig
quedar segona perque una noia va arribar primera, però es va confondre de
reccorregut i en comptes de fer la de 10 (que és la que s'havia apuntat) va fer la de 5km.
Començo l’any
molt bé, amb moltes ganes i amb un “xute” d’adrenalina!!!!
