diumenge, 15 de febrer de 2015

                1era CURSA CONTRA EL CÀNCER 2015 A PORQUERES

Ja torno a ser aquí, després d’uns mesos tenint-ho abandonat.

Ha set la primera cursa de l’any després de deixar el 2014 amb bones sensacions i amb ganes de més! No sabia si fer-la, però diumenge vaig decidir-me i a les 9 del matí vaig anar cap el pavelló de Porqueres a inscriurem. Sort que hi vaig anar aviat perque a les 10 encara hi havia persones que s’estaven apuntant, i la cursa que havia de començar a les 10 es va aplaçar uns minuts.

 


Per fi ens indiquen que ens posem a la sortida, els que la feiem corrents ens posavem a davant i la gent que caminava cap a darrera.
Ens donen la sortida i comencem, els primer km amb alguna pujada no hi ha res marcat -cap km- sort que portava el Garmin -rellotge- i l'Strava. Al terra hi havia alguna fletxa.

Es feien dos circuits de 5 i 10 km. Veig que arribavem en un desviament hi un voluntari deia alguna cosa asseyalant cap a l’esquerra i la dreta. Jo, com que el tinc a uns metres lluny, no l'entenc i vaig cap a l’esquerra on tothom hi va, i sort que no vaig molt lluny i pregunto a una voluntaria (sort que hi era) si era la de 5 km i em diu que no, aixi que pujo i vaig cap a l’altre direcció on trobo el voluntari i em diu que els 5 km era la direcció a la dreta. Sort que toca una baixada. Miro el rellotge i només porto 2 km. Més baixada. Així em puc recuperar de la pujada. Arribo en un revolt i toca pujada. A davant, a mitg o més km, tenia un nen petit, giro a la dreta per una pujada de terra molt curta pero “matona” un cop a dalt veig dos baixades, no veig el nen i cap senyal, decideixo anar a l’esquerra baixo una mica però no veig cap senyal i pujo. Sort que veig un noi que acaba de pujar i li explico i decidim anar per la dreta i, uns metres mes avall, veiem una mena de senyal i em quedo mes tranquila. Tota l’estona anem baixant.

Per fi veig el pavelló de Porqueres, (SORT D’AQUELL NOI) i l'speacker pel megafon diu <<amb el dorçal 58 arriba la primera noia dels 5km!!>> Jo estava ALUCINANT. Em pregunta el nom i el temps que he fet. De seguida truco a la meva germana per dir-li la notícia i que vinguessin (a més a més, era la primera cursa que he anat sola).  Pocs minuts més tart arriba la segona noia i la felicito. Ens esperem quasi una hora per recollir els diplomes. Són moments de nervis.

El final vaig quedar segona perque una noia va arribar primera, però es va confondre de reccorregut i en comptes de fer la de 10 (que és la que s'havia apuntat) va fer la de 5km.


Començo l’any molt bé, amb moltes ganes i amb un “xute” d’adrenalina!!!!









Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada